La segona jornada de la Universitat d'Estiu de Mercabarna ha tractat sobre "L'alimentació sostenible com una oportunitat econòmica per al comerç de proximitat i l'agricultura local".

La primera conferència l'ha impartit Álvaro Porro, Comissionat de Política Alimentària de l'Ajuntament de Barcelona, que ha explicat tots els projectes que està portant a terme el consistori barceloní aquest any, en què Barcelona és Capital Mundial de la Alimentació Sostenible. En l'àmbit del comerç, Porro ha destacat el Biomarket, el mercat majorista d'aliments ecològics de Mercabarna, que ja és una realitat, i que fa més accesible al comerç local i, en conseqüència, als ciutadans, aquests aliments. També ha parlat del CIAP (Centre d'Intercanvi Agroalimentari de Proximitat), que es posarà en marxa a la tardor. El CIAP és una iniciativa que està treballant Unió de Pagesos i l'Ajuntament de Barcelona per tal que els petits i mitjans agricultors tinguin facilitats a l'hora de comercialitzar els seus productes, sense necessitat d'haver d'estar presents al punt de venda.

Una altra de les iniciatives destacades en aquest àmbit són els Comerços Verds, establiments que apostan per aliments sostenibles i que se senyalitzaran amb una cartelleria especial. En aquests moments, ha explicat el Comissionado, s'estan portant a terme proves pilot en diferents punts de venda de  mercats municipals de Barcelona, al novembre la senyalització s'extendrà als 39 mercats de la ciutat i posteriorment a tot el comerç local que vulgui adherir-se.

Aquests projectes i d'altres que ja estan en marxa i que es desenvoluparan durant aquest any formen part del procés de construcció de l'Estratègia de Política Alimentària Sostenible, que l'Ajuntament de Barcelona impulsarà al novembre amb l'horitzó posat al 2030. Els objectius d'aquesta Estratègia són, segons ha afirmat Porro, "fomentar dietes saludables per a tota la ciutadania, impulsar economies socials sostenibles i combatre l'emergència climàtica".

Una de les conferències destacades de la jornada ha estat impartida per la reconeguda urbanista i autora dels llibres Hungry cities i Sitopia, Carolyn Steel, que ha parlat sobre l'impacte social i físic del sistema alimentari sobre les ciutats modernes'. Steel ha dit que "actualment la forma d'alimentar-nos és la más destructiva de la història. Per això, no és d'estranyar que hi hagi pandèmies como la del Covid-19, ja que la pèrdua de la biodiversitat comporta que els virus donin el salt del món animal als humans". Per sort, segons la urbanista, "els aliments poden salvar el món", si s'estableix una visió política global que persegueixi l'equilibri entre el camp i la ciutat. "S'ha de donar a l'alimentació la importància que té i posar-la al centre quan planifiquem l'urbanisme de les nostres ciutats, perquè perdurin els mercats, els petits começos de barri i les cooperatives agràries. S'ha de conrear de forma ecològica, menjar menys carn, donar suport als agricultors locals i generar llocs de treball que posin en valor els aliments".

També ha destacat la conferència de José Miguel Herrero, director general d'Indústria Alimentària del Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació, que ha explicat les 'Oportunitats i els reptes davant la reforma de la llei de la cadena alimentària'. El director general pensa que a la tardor el parlament espanyol aprovarà la nova llei, que incorporarà les modificacions europees i moltes de les alegacions dels diferents grups parlamentaris. Herrero creu que amb la nova normativa i el decret aprovat per l'executiu el febrer de 2020, que prohibeix comprar aliments por sota dels costos de producció, així com les promocions que banalitzin els productes i les vendes a pèrdues, els agricultors estaran més protegits davant les males pràctiques dels operadors més forts de la cadena alimentària. "A més, ha afirmat- s'ha reactivat l'observatori dels preus, actualment anomenat 'Observatori de la Cadena Alimentària', que aportarà una orientació objectiva sobre el cost dels aliments.