Director, guionista i actor de cinema, teatre i televisió i autor de nombrosos llibres. Poca presentació necessita l’Albert Espinosa (Barcelona, 1973). Reconegut aquí i, cada cop més, a arreu del món, té aquell do de convertir en èxit tot allò que fa. Ara amb “Pitahaya” fa la seva primera immersió en el món dels curtmetratges. Una història amb el segell Espinosa, humana, intimista i tendra, que transcorre per un escenari tan únic i singular com és Mercabarna.

P- Per què va escollir Mercabarna com a escenari del seu primer curtmetratge? R- Crec que és un espai amb una màgia pròpia, la màgia d’un lloc on cada racó és diferent. Té l’encant de la diversitat.

P- Abans de rodar el curt, coneixia Mercabarna?
R- No havia estat mai a Mercabarna, i la primera vegada que vaig venir em va al·lucinar.

P- Què el va al·lucinar més?
R- Que és un lloc que no s’atura mai, que està obert dia i nit, l’energia que hi ha, el volum de productes que s’hi venen cada dia, la varietat de mercaderies... Bé, en realitat, em va sorprendre tot en general!

P- Com neix aquest curt?
R- És una idea que tenia al cap des de feia tres anys. Volia explicar la història d’un nen que es perdés en un lloc immens i això el fes trobar-se a si mateix. Però una de les coses que em faltava era trobar el lloc...

P- Fins que va descobrir Mercabarna!
R- Vaig estar durant dues setmanes coneixent els diferents espais Mercabarna i un dels dies vaig veure els nens d’una escola que participaven a la campanya “5 al dia”. Vaig pensar que tot plegat podia encaixar amb la història que volia explicar. Tenia la història, el lloc i els actors, el trio perfecte!

P- Parli’m una mica de la història del curt.
R- És un nen de deu anys que durant una visita a Mercabarna amb la seva escola, es perd pel recinte i es troba amb el personatge que interpreta el Francesc Garrido. Realment es crea una situació estranya, un adult que es troba de nit un nen i l’ha de cuidar.

P- Quin diria que és el gran tema que aborda el curt?
R- El binomi entre valentia–covardia. En el fons per ser valent has hagut de ser primer un covard. També, parla d’aquest moment en el qual tot i ser un nen has de prendre decisions que són essencials per a la teva vida i que et marquen per sempre.

P- Què destacaria de rodar en un espai com Mercabarna?
R- Primer de tot, la gent que hi treballa, tots van cooperar moltíssim durant el rodatge. A més, mentre gravàvem, en cap moment es va aturar l’activitat, cosa que li dona un toc d’espontaneïtat i realisme al curtmetratge.

P- Alguna anècdota del rodatge?
R- Quan va arribar el moment de rodar a l’Escorxador, el nen protagonista es va espantar amb els animals i la sang i va decidir que no volia entrar. Ens va costar un dia i mig convence’l perquè ho fes. Al final, com li passa al protagonista, va superar la por.

P- Per què el títol de Pitahaya?
R- La vaig veure un dia que passejava per Mercabarna i em vaig enamorar perquè sembla una flor i una fruita a la vegada.

P- La música també juga un paper important dins de la història, veritat?
R- És una música composada especialment per al curtmetratge i crec que el compositor ha aconseguit captar l’ànima de la pel·lícula.

P- El curt ha guanyat un dels festivals més prestigiosos del EUA i està preseleccionat per als Oscars... Com ho porta?
R- És una bogeria enorme. Estic molt content. Tant de bo arribem a ser un dels cinc finalistes a la cerimònia dels Oscars, però ser un dels 46 curts seleccionats ja és un premi i un gran honor.

P- Creu que Pitahaya ajudarà que la gent conegui millor Mercabarna?
R- Tan de bo serveixi! Perquè aquesta “ciutat” ens alimenta i és un luxe formar-hi part.