Llopis ha ocupat, durant 33 anys, càrrecs de responsabilitat en empreses com el grup Agroalimen, Moulinex, Nestlé o Borges. Tota una experiència acumulada que el converteix en una veu autoritzada a l’hora de parlar sobre estratègia i competitivitat empresarial. Des de 2002, comparteix els seus coneixements com a professor de l’escola de negocis IESE i, també, a través de llibres, seminaris i conferències, com la que va oferir durant la presentació del clúster “Mercabarna Export”.

P- Vostè utilitza molt la frase: “exportació o decadència”. La situació és així de contundent?
R- És una frase que resumeix la importància de la internacionalització, sobretot en moments de crisi. Tot i que en les èpoques de creixement, moltes empreses no han tingut aquesta necessitat perquè ja ho venien tot en el mercat local, sempre he recomanat tenir una part del negoci en mercats exteriors.

P- I per què?
R- Les empreses que exporten guanyen en competitivitat. Si estàs als mercats exteriors competeixes a la Champions! També et fas més gran i més productiu i pots afrontar millor les crisis. És a dir, si passa qualsevol contratemps en el mercat interior t’afecta menys, ja que tens més diversificat el risc. La internacionalització és imprescindible per a la supervivència de l’empresa a mig i llarg termini.

P- El sector de l’alimentació és un dels més experimentats en això d’exportar?
R- Sense dubte. A més, és un sector amb molt bona imatge internacional, gràcies sobretot a la qualitat dels productes que s’exporten. Tenim molts casos de pimes que venen als mercats exteriors, com per exemple, una petita empresa de la Vall d’Aran que ven caviar a Rússia!!! També ha ajudat molt a consolidar aquesta bona imatge el fet que a Catalunya hi ha alguns dels millors cuiners del món. El fenomen de l’alta gastronomia catalana ha donat un impuls important a les empreses d’alimentació.

P- Vostè parla de dos perfils d’empreses exportadores: les oportunistes i les proactives. Quines diferències hi ha entre les dues?
R- Les oportunistes són aquelles que fan operacions internacionals puntuals i sense perspectives a llarg termini. Per exemple, perquè tenen un excedent de producció. En canvi, les proactives tenen la internacionalització com a estratègia d’empresa. Algunes no només venen sinó que tenen delegacions a l’exterior. És una visió a llarg termini i més sostenible.

P- Amb la crisi les “oportunistes” hauran crescut molt?
R- Sí, però el meu consell és que les empreses, tot i començar per un motiu oportunista, es facin un lloc en d’altres mercats amb bases sòlides, trobant distribuïdors, clients fixes, etc.

P- Però moltes pimes deuen estar pensant que fer això no és tan fàcil...
R- Per a les petites i mitjanes empreses, com moltes de les que hi ha a Mercabarna, és clau unir-se i aprofitar sinergies. Per exemple, complementar la teva oferta amb d’altres productes, fer distribució conjunta... I, en aquest sentit, són molt útils les aliances estratègiques o la formació de clústers com el que s’ha creat a Mercabarna per fomentar l’exportació.

P- Què ha de tenir una empresa per afrontar un procés d’internacionalització?
R- No val només parlar anglès! És un aspecte important, però també s’han de tenir en compte d’altres coses, com per exemple conèixer les tècniques del comerç internacional. Però, bàsicament, l’empresa ha de tenir una mentalitat internacional i, en això, l’empresari ha de donar exemple, trepitjant nous mercats, visitant clients...

P- I en aquest procés, què podem fer per evitar errors?
R- Les empreses s’han de plantejar tres qüestions bàsiques. Quin és el meu avantatge competitiu, és a dir, que puc aportar en aquell mercat que em diferenciï de la competència. Segon, trobar el contacte, sigui un comercial, client, distribuïdor, etc. adient i, tercer, quins recursos humans i econòmics tinc per dedicar-me a la internacionalització.

P- Suposo que les empreses que s’inicien en l’exportació és millor que comencin per mercats propers...
R- Sí, sempre és millor. És important la proximitat i que la cultura i els hàbits de consum siguin similars. Per entrenar-se va bé començar en un entorn que no sigui massa hostil. No obstant, dit això, actualment hi ha tantes facilitats logístiques que qualsevol empresa pot arribar a qualsevol punt del món i trobar nínxols de mercat on poder oferir el seu avantatge competitiu, alguna cosa que no aporti cap altre. D’això en tenim molts exemples en el sector alimentari.

P- Per exemple?
R- Quan jo estava al Grup Borges produíem oli de granet de raïm i vam trobar un petit nínxol de mercat a Dinamarca. O, també tenim el cas, d’una petita empresa de Palència que actualment comercialitza a Estats Units el tradicional gall d’indi d’Acció de Gràcies envasat i llest per cuinar.

P- Com valora iniciatives com la del clúster “Mercabarna export”? Creu que pot ajudar realment a les empreses a exportar més?
R- El potencial exportador de les empreses de Mercabarna és enorme, tan per aquelles que ja ho fan com per les que comencen ara. De fet, les firmes que ja formen part d’aquest clúster exporten per valor de més de 1.000 milions d’euros. Per tant hi ha una bona base, i el clúster permetrà potenciar-ho encara més.