Pepa Aymamí: "Si la cuina catalana és Patrimoni de la Humanitat tot el sector alimentari en sortirà beneficiat"

Entrevista a la directora de la Fundació Institut Català de la Cuina (FICC)

Per Montse Diego Pérez

La directora del FICC explica, amb passió i convenciment, els motius pels quals la nostra cuina ha de rebre aquest reconeixement internacional. La candidatura es presentarà el març de 2013 i a finals d’any tindrem el resultat definitiu.

Com sorgeix la idea d’iniciar aquesta campanya? 
El 2006 la UNESCO va decidir incorporar la cuina com una de les categories que poden optar a ser Patrimoni de la Humanitat. En aquell moment ja vam començar a pensar que la nostra cuina podria presentar-se. La idea és donar un pas més enllà i posicionar-la allà on pensem que hauria d’estar: com un referent de qualitat arreu del món.

Hi ha d’altres cuines que tinguin aquest reconeixement?
Sí, la cuina mexicana i la gastronomia francesa ho van aconseguir el 2010 i, aquest any, opten Japó i Perú.

Quins arguments té la nostra cuina?
N’hi ha dos de fonamentals. Un és que tenim una cuina basada en una immensa riquesa i varietat de productes propis del nostre territori. I, dos, és una cuina de gran tradició històrica i molt ben documentada.

Ah, sí?!
Tenim receptaris de cuina escrits en català que daten dels segles XIII i XIV! Són documents que recullen els plats que es menjaven per certes festivitats concretes o els menús que feien els frares o les classes benestants de l’època. 

I aquelles receptes s’han mantingut en el temps?
La diversitat de plats és tan important com la seva perseverança en el temps. Tenim constància que algunes receptes ja es cuinaven al segle XIII, però amb el temps han anat evolucionant i incorporant els nous productes que anaven arribant a la nostra terra.

Per exemple?
En els seus inicis els sofregits, que són la base principal i el tret diferencial de la nostra cuina, es feien amb ceba, all i, si n’hi havia, alguna verdura més. Quan van arribar els primers tomàquets es van començar a introduir a la recepta i, avui en dia, ningú posa en dubte que és un aliment indispensable per fer aquest plat. La nostra cuina ha tingut la capacitat d’anar-se enriquint amb nous productes però sense perdre l’estructura dels plats originals.

Darrera de tot això hi ha un treball de recerca impressionant! 
Sí! Ara precisament estem recopilant tota la informació que hi ha al voltant de la cuina catalana. Amb la col•laboració d’universitats, escoles de cuina, professionals... s’està fent una extensa investigació científica sobre les receptes, el seus orígens, l’evolució dels plats, etc. Alhora, també s’està duent a terme una investigació culinària, que ens servirà per determinar tots els productes que integren la nostra cuina i la seva ubicació dins del territori. Per a nosaltres, el producte local té una importància cabdal, ja que la base de la cuina catalana és el producte de proximitat i de qualitat. 

A banda de fer tota aquesta feina d’investigació, què més esteu treballant?
La campanya té un objectiu fonamental que és sensibilitzar la societat catalana. És a dir, que tots els ciutadans sàpiguen que disposem d’un patrimoni culinari viu i ric que cal conèixer, estimar, preservar i gaudir. I això ho estem fent i ho farem a través de jornades professionals, campanyes publicitàries, concursos a través de mitjans de comunicació, programes educatius a les escoles...

Compteu amb molts suports?
Estem buscant adhesions entre institucions i empreses. Ara per ara ja tenim el suport de la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona, les Diputacions provincials, universitats, gremis alimentaris, escoles de restauració, entre d’altres. En definitiva, volem que l’administració pública i la societat s’involucrin en aquest projecte, perquè no deixa de ser un projecte de país. 

Ara ja tindreu el suport de Mercabarna!
És molt important comptar amb l’ajut de Mercabarna. Com el gran centre de distribució de producte fresc que és, el seu paper és bàsic per garantir els valors de la cuina catalana. A més, tenir el seu suport ens obre el camí per sumar adhesions entre les associacions empresarials i la gran quantitat d’empreses que hi ha en aquest espai.

Com poden col·laborar les empreses majoristes i, fins i tot, els detallistes o restauradors que venen a comprar a Mercabarna?
Els detallistes i/o restauradors tenen la possibilitat de fer-se socis del projecte. Això vol dir que posant 25€ obtenen un diploma per penjar-lo a l’establiment i fer difusió de la campanya entre els clients. Per a les empreses majoristes una manera de donar suport seria a través d’una aportació econòmica que els permetria aparèixer com a col·laboradors de la campanya. De fet, no deixa de ser una inversió, ja que si la cuina catalana es declarada Patrimoni, tots els efectes positius que comporti acabaran revertint en les pròpies empreses del sector alimentari.

Què vol dir amb això?
Si s’aconsegueix la declaració de Patrimoni, la nostra cuina i els nostres productes tindran una campanya de posicionament i difusió internacional baratíssima! Al voltant del fet culinari s’hi congreguen professionals de molts sectors: pagesos, pescadors, ramaders, majoristes, detallistes, restauradors,… Valorar la seva tasca i donar-la a conèixer aquí i a fora servirà no només per preservar el nostre patrimoni, sinó també per dinamitzar la nostra economia.

Ferran Adrià, Carles Gaig, Sergi Arola, els germans Roca..., quin paper juguen en el posicionament internacional de la cuina catalana?
Molt important. Gràcies a aquests professionals, la cuina catalana ja gaudeix d’un ampli reconeixement internacional. Aquests cuiners de renom fan una cuina moderna i evolucionada, però tradicional. Fins i tot, uns plats tan experimentals i trencadors com els de Ferran Adrià no sorgeixen espontàniament, darrera tenen una base, i és la cuina tradicional. 

La cuina catalana gaudeix de bona salut?
Jo crec que sí. Només t’has de fixar en les carmanyoles que la gent porta a la feina i veuràs que a moltes hi ha plats de cuina tradicional. No obstant, sí que és cert que plats que requereixen més temps d’elaboració, com un bon rostit, costen més de fer a casa. Però, per això, tenim molts restaurants que estan apostant per especialitzar-se en la bona cuina tradicional. I, cada cop més, la gent busca aquests plats que ja ha menjat en altres moments de la seva vida i que darrera tenen una memòria, ens evoquen uns records.

Pepa Aymamí, directora de la Fundació Institut Català de la Cuina (FICC)