La Unitat Alimentària compta amb una envejable quantitat i varietat d’arbres, arbusts i palmeres, segons indica l’estudi sobre l’arbrat que s’ha realitzat des del Departament de Medi Ambient de Mercabarna. Això trenca amb la imatge que, sovint, ens ve al cap quan parlem d’un polígon amb activitat industrial, on sembla que asfalt, magatzems, mercaderies i vehicles de tot tipus difícilment poden conviure amb els arbres, les plantes i els elements propis de la natura.

L’estudi revela que, en total, existeixen 1.143 arbres, 198 arbusts i 34 palmeres distribuïdes per tot el recinte. Tal i com explica la responsable del Departament de Medi Ambient, Georgina Cepas, un dels objectius principals d’aquest anàlisi era “conèixer el nombre real d’arbres de Mercabarna, amb la idea de mantenir una població estable d’exemplars i acomplir la màxima de: arbre tallat, arbre plantat”.

L’encarregat de fer aquest anàlisi va ser el biòleg, Dennis Abarca, que durant sis mesos va treballar a Mercabarna gràcies als plans d’ocupació impulsats per Barcelona Activa. En aquest temps, Dennis va fer un exhaustiu treball de camp, recorrent pam a pam cada racó del recinte, recol·lectant branques, fulles, flors que el permetessin classificar totes i cadascuna de les espècies que creixen a la Unitat Alimentària. Recompte que va deparar alguns resultats sorprenents. “No ens esperàvem trobar aquesta diversitat i riquesa d’espècies dins d’una zona purament industrial com és Mercabarna. Aquí hem trobat fins a 31 tipus d’arbres, 14 d’arbusts i 3 de palmeres”, indicava el biòleg.

Bona qualitat de l’aire
Una de les conclusions que més crida l’atenció de l’estudi és que de la diversitat d’espècies que creixen a Mercabarna, n’hi ha 12 que estan catalogades com a espècies que poden absorbir grans quantitats de CO2 dins del Protocol de Kyoto –l’acord internacional que té com a objectiu principal reduir les emissions de gasos que provoquen l’escalfament global– . Això significa que, en un recinte on transiten tants camions, furgonetes i vehicles, comptar amb aquestes varietats és molt positiu per a la bona qualitat de l’aire, ja que poden arribar a absorbir fins a 6kg de diòxid de carboni a l'any.

De fet, el propi estudi constata el bon nivell de puresa de l'aire de Mercabarna, gràcies a un termòmetre infalible, els mateixos arbres. “Hem trobat que en els troncs i branques de molts arbres de Mercabarna –apuntava Abarca– hi ha líquens. És a dir, els organismes que serveixen com a indicadors de la neteja i puresa de l’aire, ja que si hi ha grans quantitats de diòxid de carboni i de pol·lució en l’ambient, generalment, aquests líquens no estan presents en els arbres”.

Espècies d'arreu del món
També sorprèn l'exotisme del paisatge de Mercabarna, farcit d'espècies que no són originàries de la nostra zona geogràfica. Són varietats introduïdes procedents de diferents zones d'Amèrica o d'Àsia que han aconseguit, amb el temps, adaptar-se perfectament. Això s'ha produït gràcies a les característiques del terreny i el clima de la Unitat Alimentària. “Estem ubicats en un espai amb molta humitat i que està construït sobre un basal on es barregen aigua dolça amb la salada a molt pocs centímetres de la superfície. Això fa que els arbres tinguin una aportació d’aigua constant que afavoreix moltíssim la seva supervivència vinguin d’on vinguin”, explica Antoni Valls, un dels jardiners de Mercabarna, conegut entre els usuaris pel nom de Tonet.

Un cas representatiu és el de l'om (Ulmus pumila), l’espècie més nombrosa de Mercabarna i que és originària de llocs tan llunyans com Sibèria, l'Índia o la Xina. De l'extrem oposat, és a dir, d'Amèrica del Sud prové una altra de les espècies característiques del recinte. Es tracta de la tipuana (Tipuana tipu) que pel nom és probable que no la reconeixeu, però que segur que en nombroses ocasions heu caminat, al voltant del Centre Directiu, sobre la catifa natural que forma la caiguda de les seves singulars flors groguenques. Més exòtic que el seu origen -ja que prové de la conca mediterrània -, és la història del baladre (Nerium oleander), un arbust de petites dimensions i flors de colors variats molt comú dins del recinte que amaga un curiós secret: la toxicitat de les seves flors.

Però, no tots els arbres són forans. També trobem espècies singulars de la zona del mediterrani com el pi blanc o el margalló (palmito), l'única palmera nativa europea. De fet, una de les recomanacions que aporta aquest estudi és el fet d'apostar, en futures plantacions d'arbres, per espècies autòctones, com per exemple, l'alzina. “A partir d'ara, optarem per espècies pròpies del nostre entorn, per una qüestió de coherència amb la riquesa natural que tenim aquí a la vora, al Delta del Llobregat, i perquè aquestes varietats tenen més facilitat per adaptar-s’hi ”, explica la responsable de Medi Ambient.

Uns arbres saludables
Condició perquè els arbres puguin acomplir la seva funció mediambiental és que gaudeixin d'una bona salut, lliures de plagues i malalties. En aquest sentit, segons destaca l’estudi, l’arbrat de Mercabarna té salut de ferro. “Cada arbre del recinte té un tractament específic en funció de les seves característiques i el seu estat actual”, indica Tonet. L'equip de jardineria del departament de Medi Ambient està format per tres professionals que s’encarreguen, a diari, del manteniment, tractament, poda i plantació d’aquests arbres, arbusts i palmeres.