El majorista del Mercat Central de Fruites i Hortalisses, Gonzalo Fernández Valdés, va morir el passat 1 de març als 71 anys. L’empresari, que dirigia la firma majorista del mateix nom, era una de les figures emblemàtiques dins del Mercat, gràcies al seu tarannà actiu i participatiu. També va tenir un paper destacat en l’Associació Gremial d’Empresaris Majoristes de Fruites i Hortalisses de Barcelona i Província (AGEM), on va ocupar diferents càrrecs i on actualment actuava com a assessor de presidència.

Era un amic!

Ja sé que això és una de les coses que sempre es diu quan una persona coneguda i estimada mor. Però, per a mi, en Gonzalo, era realment un bon amic. Amic és la persona en qui confies al llarg de molts anys, que t’alegres quan el veus, que et sap greu quan no parlen bé d’ella, que la trobes a faltar quan fa temps que no la veus... En definitiva, amb qui et sents a gust.
El vaig conèixer quan treballava en una finca al Delta de l’Ebre, on conreàvem síndries i melons que ell comercialitzava, en part, a les seves parades del Mercat. Tot i que els preus a vegades no eren els més satisfactoris, vaig aprendre a confiar en ell i això, en aquest sector, és clau. Més tard, quan vaig entrar a treballar a Mercabarna sempre em va fer costat, malgrat que discrepàvem en moltes coses, però sempre amb seny, amb arguments i sense estridències. Era una amic.
Era un Home que deixava parlar i després plantejava els seus raonaments, que acostumaven a ser encertats i contundents. Davant de qualsevol problemàtica, ell, amb la seva empatia, s’avenia a parlar amb tothom per arribar a un acord. I així ho feia.
Quan es va decidir el canvi d’horari del Mercat (ja fa 22 anys!) va ser reticent al principi, però quan va fer costat en Joan Llonch la famosa nit del tancament de parades, va ser-ne un dels principals defensors. “Esto no la para nadie y jamás volveremos a trabajar de noche”, deia. Hi ha hagut moments d’incertesa i d’interessos que han fet tremolar l’horari de dia i en Gonzalo ha estat una de les persones clau per defensar-lo.
Vull agrair, i crec que parlo en nom de moltes persones que l’apreciàvem, la seva llarga dedicació a aquest sector. Sempre va estar en primera línia defensant el col·lectiu. També, com tothom, tenia enemics però ningú li discutia el seu sentit comú i noblesa. Era una persona que no deixava indiferent a ningú. Per a ell només hi havia blanc i negre, el gris no existia. O tot o res. Va viure la vida intensament, apassionadament, no sabia fer-ho de cap altra manera.
Gonzalo, et recordarem perquè ens has deixat empremta.

Joaquim Ros