El trobarem a faltar!

En Josep Roqueta era un home molt inquiet, que vivia la vida al mateix ritme que el producte que comercialitzava. Molt de pressa, molt ràpid. La seva mirada era com un far, no parava de donar voltes controlant-ho tot. No se li escapava res, però no ha pogut controlar el més important: el seu final.
Tenia molt clar els seus objectius personals i empresarials. Sabia quan havia d’entrar en un lloc i el que havia de fer. Quan ho feia, ningú qüestionava el seu lideratge.
Ha portat el creixement de l’empresa familiar que dirigia, tal i com tenia previst. Coneixia perfectament amb qui es recolzava familiarment i caminava sense dubtar. Si era necessari es plantejava vendre, sabent que poc desprès ja compraria el producte, la casella o la societat.
Malgrat tot l’expressa’t era una persona que sabia escoltar. Informava alhora que preguntava. Tenia la necessitat de demostrar que tot ho coneixia. Aquest fet generava confiança. El seu tracte ho feia palès.
El seu cervell anava a una velocitat de vertigen. A vegades, fins i tot, li mancava temps per dir el que pensava. La prova és que confonia els noms del seus interlocutors. És que ja n’estava pensant una altra. “La faré grossa”, deia. Aquest tarannà va provocar que tingués enemics, segur. Però, és cert que tenia molts més amics que hi confiaven.
Allò que ningú podrà discutir és que era un referent, i no tant pel producte que portava i com el venia, sinó sobretot per com feia les coses.
Per ser qui eres i, sobretot, com eres, et trobarem a faltar Josep!

Joaquim Ros