Com va començar en això de vendre fruites i hortalisses al major?
El meu marit era l’hereu d’una família de pagesos fructicultors de Sant Feliu de Llobregat i anava cada dia al Born a vendre els seus productes, però es va posar malalt i em va tocar anar-hi a mi.

I, com va ser aquell primer dia?
No estava gens convençuda que ho podria fer, però em va anar molt bé. Portava 60 sacs grans de faves tendres i els vaig vendre tots!!

Li va agafar el gust a vendre...
Ja m’agradava molt vendre i estar de cara al públic. De fet, abans de casar-me havia treballat de dependenta en una ferreteria a S.Feliu. Quan vaig començar a anar al Born, venia la fruita d’altres parents i productors que també eren pagesos, continuant així la trajectòria de la casa CMR. Així, em vaig convertir en assentadora del Born. Després, amb la incorporació del meu fill Carles i el trasllat a Mercabarna, es va iniciar una creixent trajectòria que poc a poc ens ha portat on estem ara i amb ànims de no parar!.

Què recorda més d’aquells anys?
Treballar de nit. Dormíem molt poc. Passàvem tota la matinada al Mercat i el dia al magatzem de Sant Feliu preparant la càrrega per l’endemà. Van ser anys durs!

Avui, com és un dia de la Mercè al Mercat?
Estic al Mercat des de les deu fins a mitja tarda, així que això és cosir i cantar per a mi! (riure). Arribo, truco els meus clients de tota la vida, els pregunto què necessiten i faig preparar la comanda. També atenc tots els clients que passen pel passadís i s’aturen. Jo faig vendes petites, de les ‘grans’ ja s’encarrega el meu nét.

Els clients del Mercat han canviat, oi?
Encara conservo clients de fa molts anys. Però si que en aquest temps han anat plegant molts detallistes, sobretot, dels Mercats Municipals. Ara, a molts d’ells, observo que els estan substituint els immigrants.

Ha hagut de canviar les seves tècniques de venda?
Segueixo com sempre, tot i que fa temps li vaig demanar al meu nét un mòbil per poder parlar amb els clients. S’ha d’estar al dia! M’agrada conversar amb el client, assessorar-lo però sense enganyar! Que el gènere sigui bo és molt important i d’això hi entenc molt! 

L’experiència, no?
De ben petita vaig aprendre a donar valor als productes que venem. Amb 9 anys ja anava a recollir maduixes per una pesseta. El primer dia, a l’hora de cobrar, l’amo em va dir que no em pagava. Li vaig preguntar: per què? Ell em va respondre: perquè te n’has menjat moltes! El dia següent no em vaig posar ni una a la boca!

En un dia normal, ven molt? 
Ara faig el que puc però en les bones èpoques em podia treure més de 1.000 “bultos” (caixes) al dia!

Què sent quan veu ara l’empresa?
Molt d’orgull. He vist com el meu fill ha seguit i ha ampliat el negoci i com el continuen els seus fills, que són la 5a generació. A més, ells tenen estudis, saben idiomes i amb això s’obren a nous mercats.

Vostè els aconsella? 
Uf! Jo conec molt el producte, però ells ja en saben més que jo. Això sí, sempre els dic que vagin en compte i no es deixin enredar!

No s’ha plantejat la retirada?
Retirada ja ho estic! Però al Mercat em sento bé, com a casa, perquè arribo i veig el meu fill, els nets, els mossos...M’agrada estar amb gent jove! Jo tinc ànims per seguir i, a més, ningú no m’ha dit que no vingui! (riure).