La jornada es va inaugurar fent un cop d’ull al passat. Concretament a l’any 1988, data en què els empresaris majoristes hortofructícoles van decidir, amb el suport de Mercabarna, canviar l’horari, de nocturn a diürn, del Mercat de Fruites i Hortalisses.

Una iniciativa pionera, ja que cap mercat majorista funcionava de matí, i polèmica. El col·lectiu detallista s’hi oposava perquè veia amb preocupació les conseqüències que el nou horari podia provocar en el funcionament dels seus negocis.

Tot i això, la iniciativa va tirar endavant. “Van ser dies complicats. Molts no entenien perquè volíem canviar l’horari. Vint anys després crec que pocs qüestionen l’encert d’aquella decisió”, afirmava el president de l’Associació de Concessionaris de Mercabarna (Assocome), Joan Llonch.

Llonch, que fa 20 anys va liderar el moviment en favor del mercat diürn, recordava aquells difícils moments durant la inauguració de la jornada tècnica, presidida pel president de Mercabarna i tinent d’alcalde d’Hisenda i Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Barcelona, Jordi William Carnes; i on també hi eren presents la directora general de Mercabarna, Montserrat Gil de Bernabé; i el president del Gremi d’Empresaris Majoristes de Fruites i Hortalisses (AGEM), Casimiro Llorens.

Tant Llonch com el president de l’AGEM van coincidir a destacar els aspectes positius que ha tingut per a les empreses el fet d’operar en un mercat diürn.“Ha millorat la qualitat de vida dels operadors, ha afavorit el relleu generacional dins de les empreses i la formació d’equips de treballadors ben preparats, a més de potenciar la captació de més compradors de la gran distribució i la restauració”, apuntava el president d’Assocome. “Ha estat una peça clau per al creixement de les empreses i, en definitiva, per a la modernització del sector”, afegia Llorens. 

En la mateixa línia, el president de Mercabarna va destacar que la decisió del canvi d’horari ja “posava de manifest la voluntat dels empresaris de Mercabarna d’avançar-se als temps, de canviar inèrcies i de convertir el Mercat en un punt de referència”.

Fins i tot, avui en dia, el sector detallista valora positivament el canvi d’horari. “Comprar de dia ens va obligar a canviar el xip, a apostar per modernitzar els nostres establiments i els nostres transports”, afirmava el president del Gremi de Detallistes de Fruites i Hortalisses, Àngel Juny.

El consumidor marca les regles del joc
Inaugurada la jornada, que va comptar amb un centenar d’assistents, va començar la taula rodona, on els representants de la cadena de distribució van analitzar la situació actual i futura del sector. Aquesta taula va tenir un moderador d’excepció, el director general de l’Institut Cerdà, Carles Cabrera, bon coneixedor de Mercabarna.
Segons els ponents, dos factors estan marcant l’evolució actual de la distribució hortofructícola: la irrupció d’una nova tipologia de consumidor i l’impacte de la crisi econòmica.

Respecte el nou consumidor, el director general de l’empresa majorista Bargosa, Francisco Casallo, apuntava: “el consumidor actual està més segmentat, demana una oferta més variada de productes i, sobretot, està molt informat, sap què, com i quan vol comprar. I en això hi ha tingut molt a veure internet”.

Víctor Echeverría, de la cadena de fruiteries Punt Fresc, coincidia amb aquesta definició. “El consumidor actual és qui marca les regles del joc. Disposa de molta informació i això fa que tingui molt més poder que fa uns anys”, destacava Echeverría. A més, aprofundint en aquesta radiografia del consumidor actual, assenyalava algunes de les pautes de consum dels grups de població que més estan creixent (gent gran, immigrants i llars unifamiliars). “Són consumidors amb poc poder adquisitiu, que consumeixen poc i que valoren molt la proximitat del comerç”. A més –continuava Echeverría –prefereixen estalviar diners en alimentació. “Fa 20 anys, el 80% de la renda familiar es destinava a l’alimentació. Avui és el 18%. El consumidor prefereix destinar aquests diners a d’altres sectors, com per exemple, el de l’oci”, explicava.

Els efectes de la crisi econòmica
L’altre factor que està influint en la distribució hortofructícola actual és l’impacte de la crisi econòmica. Segons Casallo, la crisi ha frenat la demanda interna que, fins ara, sostenia el creixement del consum. I, assegurava: “l’atur, la marxa d’immigrants i el descens del turisme canviarà les tendències del consum a curt termini”. A peu de carrer això ja s’està notant. Àngel Juny, president del Gremi Provincial de Detallistes de Fruites i Hortalisses, afirmava que ja es percep que els consumidors opten més pels productes més econòmics i de temporada.

Què fer davant d’aquesta situació
Satisfer al nou consumidor i afrontar la crisi econòmica, requereix –segons alguns dels ponents –de noves estratègies de futur. Per al director de Bargosa, el camí a seguir és la cooperació empresarial entre tots els agents de la cadena, “per simplificar els processos i ser més eficients i per promocionar encara més els atributs saludables de les fruites i hortalisses i incrementar el consum d’aquests productes”. 

“Venem salut, un producte necessari per a la dieta a un preu assequible. Això és el que hem de saber comunicar al consumidor”, afegia Casallo.
El representant de Punt Fresc apostava per la mateixa fórmula. “En aquest moment de crisi hem de treballar plegats, crear aliances i col·laborar enlloc de competir”. En el cas d’aquesta cadena de fruiteries tenen clar quin és la línea a seguir: potenciar la relació amb el client, “tractant-lo com un amic, observant-lo i intentant proporcionar-li tot el que pugui donar-li valor”.

Des del comerç detallista tradicional també es treballa en aquest sentit. “És important que el comerç tradicional s’adapti a les necessitats dels consumidors i els ofereixi serveis afegits, com l’entrega de la compra a domicili, el pagament amb targeta de crèdit o la venda per internet. “Alguns Mercats Municipals ja estan començant a aplicar aquests aspectes amb molt d’èxit”, assegurava Juny.

Relació de proveïdors i distribuïdors amb Mercabarna
En la taula rodona, els representants de la producció i de la distribució també van parlar sobre la seva relació amb Mercabarna. En representació del sector productor, el president de la cooperativa Benihort (Cooperativa Agrícola de Benicarló), Guillermo Edo, va destacar la importància que avui en dia té Mercabarna com a receptor dels seus productes. “En els darrers anys, Mercabarna s’ha obert a nous canals de venda, com la gran distribució, la restauració, les cadenes de fruiteries, l’exportació, etc. i això ha comportat que incrementem el volum de productes que enviem per subministrar el Mercat”, explicava Edo.

Per part de la gran distribució, el director de la plataforma logística d’El Corte Inglés a Mercabarna, Josep Maria Segú, va ressaltar la importància de tenir una central de compres en els mercats majoristes, especialment per la varietat de productes que s’hi troben, per tenir referència dels preus, i per la rapidesa que suposa la proximitat entre la plataforma i el proveïdor a l’hora de distribuir uns productes que són peribles.

Tot i això, la política de compres d’aquesta gran cadena –va explicar Segú –es basa en tenir grans proveïdors a nivell nacional que subministrin productes a tots els centres de l’Estat. A més, va afegir: “des d’El Corte Inglés demanen als nostres proveïdors els productes etiquetats d’una manera determinada, amb un envasat especial, pactem preus de determinats productes que se’ns han de mantenir durant uns dies, etc. Són exigències complicades per les empreses majoristes de productes peribles, però de moment funcionem així”.