Joaquim Bayascas: “Amb un acudit es poden guanyar moltes batalles”
Entrevista a Joaquim Bayascas, ex-cap del Departament d’Obres i Manteniment de Mercabarna
12 de junio de 2008
Després de 21 anys a Mercabarna, ara que s’ha jubilat ho troba a faltar? De fet, no sento que estic ‘fora’ de Mercabarna. M’aixeco a l’hora de sempre, a les sis de la matí, vinc un cop per setmana... En fi, que encara m’estic adaptant a la meva nova vida!
Recorda el seu primer dia de feina a Mercabarna?
Era l’any 1987... I recordo especialment aquell dia perquè ja vaig viure la meva primera anècdota a Mercabarna. Quan vaig arribar em van dir que havia de passar una revisió mèdica i fer-me una analítica. Però em van dir que m’havia d’esperar una estona perquè la persona que me l’havia de fer estava a l’Escorxador.
Total, que jo vaig pensar que m’havia de punxar un veterinari i em vaig negar a fer-me-la. Després ja em van aclarir que no, que era un ATS...
“Vam realitzar la remodelació del Mercat Central del Peix sense aturar ni un sol dia l’activitat dels majoristes”
Expliqui’ns, en què consisteix la feina d’un cap d’Obres i Manteniment?
Per una banda, s’han de repassar i aprovar tots els projectes constructius que es fan al recinte, tant els que posa en marxa la direcció de Mercabarna com els de les empreses del recinte, perquè l’Ajuntament concedeixi els permisos d’obres pertinents. I, per l’altra, s’ha de vetllar, juntament amb el Departament de Seguretat i Vigilància, perquè un cop iniciades les obres, aquestes no interfereixin en l’activitat diària dels Mercats i de la resta d’empreses. A més, s’han d’anar resolent els problemes de manteniment que sorgeixen a diari.
Tractant-se d’obres, la seva feina no ha hagut de ser fàcil!
Davant d’un nou projecte jo sempre deia: hem de prendre til·la, molta til·la. La gent es posa molt nerviosa amb les obres, perquè sempre vol tenir la raó. Així que a mi em tocava fer de Sant Pare i fer d’intermediari entre els interessos dels implicats, d’una banda, els dels constructors que volien acabar les obres el més aviat possible i, de l’altre, els dels empresaris que havien de conviure amb aquestes obres i no volien que els seus negocis es veiessin afectats.
I la convivència entre activitat i obres és possible?
I tant! Per exemple, quan vam fer les obres de trasllat del Mercat de Fruites i Hortalisses de l’Hospitalet al Mercat Central de Fruites i Hortalisses de Mercabarna no es va deixar de vendre ni un sol dia.
El mateix va passar amb la remodelació del Mercat Central del Peix. Cap dia es va aturar l’activitat dels majoristes. El problema és que les obres s’alenteixen i tots, majoristes, compradors i direcció de Mercabarna, han de fer més esforços que si els Mercats estiguessin aturats. Però tractant-se d’un servei bàsic com és el proveïment alimentari és evident que l’activitat no pot parar!
"La urbanització de la ZAC va ser com el meu primer fill, que l'has d'alimentar, vestir..."
Quin va ser el primer gran projecte que li va encarregar la direcció de Mercabarna?
El primer encàrrec va ser la construcció i seguiment d’obres del Multiservei II. Però, sense dubte, per mi, el gran projecte va ser tot el procés d’urbanització de la Zona d’Activitats Complementàries (ZAC).
Què va suposar per vostè aquest projecte?
Va ser com tenir un fill, que l’has d’alimentar, vestir, tenir cura d’ell, portar-lo a la l’escola, i que veus amb satisfacció com va creixent, com es fa gran.
Però els fills també donen disgustos!!
Algun si, la veritat, però jo em quedo amb les alegries. Sobretot amb tota la gent que vaig conèixer, amb la qual vaig col·laborar i treballar perquè el ‘fill’ anés creixent amb salut.
La remodelació del Mercat del Peix, la construcció de les línies de sacrifici de l’Escorxador, la urbanització de la ZAC, etc. De tots, amb quin projecte es queda?
Amb el que no he acabat: la construcció del nou Mercabarna-flor. Sense dubte, per a mi, ha estat l’obra més difícil. Primer, per les dificultats per trobar el terreny on construir-lo, però també per la singularitat del projecte, perquè no és el típic Mercat. La veritat és que ens ha portat molta feina, però el resultat està sent tan bo, que ha valgut la pena.
“Sóc dels que penso que s’ha de començar el dia amb un somriure”
Algun projecte pendent?
M’hagués agradat iniciar el projecte de renovació del Mercat Central de Fruites i Hortalisses. Però això, ja ho deixo als meus ‘successors’!! (riu)
M’han explicat que vostè es famós pels seus acudits...
Jo, en realitat, volia ser humorista. Però em vaig posar a estudiar i ja ho vaig deixar córrer!! (riu). De fet, sóc dels que penso que s’ha de començar el dia amb un somriure. Amb un acudit pots guanyar una batalla!!
I té algun acudit nou en el seu repertori?
Això és un marit que li diu a la dona “Maria, m’has de prometre que quan em mori et casaràs amb l’Antoni”. “Però si és el teu pitjor enemic!!! ”, respon la dona. “Doncs, per això, què es foti!!!!”.