Roser Lapuente

Després de 25 anys treballant a Mercabarna, el últims 21 com a director general, Jordi Maymó, deixarà l’empresa a mitjan març per dedicar-se a un nou projecte agroalimentari. Amb unes 90 hectàrees de terreny i 800 empreses, Mercabarna és actualment el clúster agroalimentari més important del sud d’Europa i un referent a tot el món.

Vint-i-cinc anys és mitja vida laboral. De tot el que ha impulsat a Mercabarna, de què se sent més satisfet?

Per a mi el més satisfactori és haver aconseguit que empreses petites i mitjanes de caràcter familiar, i del país, hagin invertit sobre espai públic. Això demostra que han entès que la seva activitat té un component de servei col·lectiu i, alhora, han estimat que els avantatges que els aporta Mercabarna són superiors a l’inconvenient que suposa invertir sense reforçar a la vegada el patrimoni familiar amb la compra dels terrenys, tal i com han fet històricament els empresaris de la nostra terra.

El desenvolupament de la Zona d’Activitats Complementàries (ZAC), el canvi d’horari del Mercat de Fruites, l’aposta pel Sector Carni i l’Escorxador... . Vostè és un home amb visió de futur. Això és un do, calen estudis...?

Abans que tot, el que cal és tenir un projecte molt ben definit i creure fermament en ell. Després, cal crear-te un equip de persones que comparteixi aquestes idees i que t’ajudi a portar-les a la pràctica, tot millorant-les. És evident que el teu projecte ha d’estar en sintonia amb l’evolució dels temps i els canvis socials.

Així és com va començar a gestar-se la ZAC de Mercabarna?

Quan ens vam fer càrrec de Mercabarna, en el seu recinte hi havia bàsicament els mercats, i nosaltres creiem que havia d’ésser quelcom més. Durant les primeres propostes de desenvolupament de la ZAC ens vam trobar amb l’oposició i la incomprensió de molts, que només miraven la realitat des del prisma de la seva pròpia empresa. Ara ningú nega que la ZAC, lligada als mercats, és el gran éxit de Mercabarna. I això ho havíem de fer persones que entenguéssim el sector, però que no tinguéssim interessos directes en ell.

Vostè sempre ha estat partidari de dialogar i treballar conjuntament amb els empresaris ubicats a Mercabarna. El balanç d’aquesta forma de fer li surt positiu?

El diàleg ha estat clau. En un principi per aconseguir credibilitat, perquè els empresaris ens veien com a Administració i, per a ells, l’Administració estava molt allunyada. Però, a més, crec que és impossible gestionar bé temes que tenen gran contingut d’interessos privats d’empreses diferents, sense comptar amb elles. Per tant, a Mercabarna vam passar del món de les ordenances al dels pactes i del món de l’acció unilateral a l’acció concertada.

Mercabarna és com una petita ciutat, amb una activitat frenètica. Quan s’ha sentit més sol?

Mai m’he sentit sol, sempre he tingut recolzament. És evident que el director general és el màxim responsable i hi ha decisions que ha de prendre en última instància, la qual cosa comporta certa solitud, però això va implícit amb la responsabilitat i s’ha d’assumir sense cap problema.

Mai ha tingut ni una mica de por?

Por ben bé, no, però recordo que l’any 1994 vam presentar el projecte de rennovació de la línia de sacrifici de vaquí al Consell d’Administració de Mercabarna... Era un projecte que representava una gran inversió, per poder competir amb els escorxadors privats i adaptar-lo a les noves normatives higiènicosanitaries nacionals i comunitàries. El Consell d’Administració no ho veia clar, però va assumir el repte perquè confiava en l’equip directiu de Mercabarna. Ara, això sí, ens van exigir un compromís personal exprés.

Però vostès n’estaven segurs, no?

Sí, però era una decisió que comportava cert risc, perquè l’èxit de l’operació, a part de tenir un molt bon equip a l’Escorxador, depenia de què les empreses del sector carni de Mercabarna invertissin en el recinte, tot apostant per l’Escorxador. Per sort, així va ésser, i ara tant les empreses del sector carni de Mercabarna com l’Escorxador gaudeixen d’un bon posicionament dins del sector.

Recorda moments de molta il.lusió?

Sí, molts, molts, molts... . Arribar a un acord després d’una llarga i complicada negociació. Proposar una idea per a algun dels col·lectius d’empresaris dels diferents sectors de Mercabarna i que la fessin seva i la milloressin...

Pot concretar-ne algun?

Un moment de molta il.lusió va ésser quan, al 1991, Mercabarna va acollir el Congrés de la Unió Mundial de Mercats Majoristes. Aleshores, moltes persones del sector agroalimentari d’arreu del món van poder conèixer el funcionament de Mercabarna. Va ésser l’inici del prestigi internacional de què gaudim, perquè ens vam convertir en objectiu de molts mercats que volien solventar problemes que nosaltres ja teníem ressolts. A partir d’aleshores totes les iniciatives que anem desenvolupant són centre d’atenció a nivell internacional.

Així va néixer Mercabarna, Serveis Externs ?

Sí, aquest servei d’assessoria, que presta Mercabarna actualment, neix amb els anys, davant la gran demanda de professionals del sector agroalimentari d’arreu del món que volen conèixer a fons diferents aspectes de la realitat de Mercabarna, per aplicar-los a les seves ciutats. Aleshores, per poder prestar aquest servei en les millors condicions, vam convertir-lo en una activitat organitzada i, a la vegada, valorada.

Més moments de goig...

El passat 14 de febrer, quan es va oficialitzar el meu relleu en el marc del Consell d’Administració de Mercabarna. Vaig rebre el reconeixement sincer a la meva feina per part dels diferents representants dels accionistes de la Companyia. Va ésser un moment molt emotiu, un moment que recordaré sempre.

Com es fa per generar benefici any rera any en una empresa de capital públic, com és el cas de Mercabarna, on les decisions no sempre poden respondre a criteris estrictament econòmics?

Quan un servei públic permet a empresaris generar beneficis, és evident que s’ha de poder autofinançar, cobrint el cost dels serveis que presta. Ha de poder retribuir tots els factors de producció, inclòs el capital, fins i tot, crear la suficient reserva econòmica per fer front a noves inversions de millora i creixement. Avui dia no hi ha ningú que plantegi aquest tipus de servei públic amb criteris de subvenció continuada.

Què li ha quedat per fer o què li hagués agradat acabar?

M’hagués agradat estar present en el moment en què se signi amb alguna empresa el primer contracte amb vigència més enllà de l’any 2020, que és el límit temporal que Mercabarna tenia des de la seva constitució. Fa molt de temps que es parla d’una Mercabarna sense limitacions en el temps i, això, ja està pràcticament aconseguit, però serà realitat quan una empresa pugui tenir drets i obligacions més enllà d’aquesta data. També m’hagués agradat poder inaugurar Mercabarna-flor.

Com li agradaria que fos el futur de Mercabarna?

Jo veig la Mercabarna del futur amb un recinte de 130 hetàrees, on les empreses actuals puguin crèixer i, a la vegada, incorporar noves tecnologies, tot mantenint el principi bàsic que es garanteix a qualsevol mercat.

I quin és?

Que una empresa petita de caire local pugui competir en igualtat de condicions amb una multinacional.

I el projecte de futur que va a impulsar...?

És un projecte que també ha de contribuir a possibilitar a Mercabarna el creuar una nova frontera, en aquest cas la frontera tecnològica. Jo l’emplaço a què ens veiem d’aquí a uns quants mesos. Aleshores, li podré explicar més coses. Li puc dir, però, que aquest projecte de futur, sumant amb Mercabarna, contribuirà a incrementar el lideratge europeu de la nostra ciutat en el camp agroalimentari.